Presentació

Per Ariella Masboungi

Arquitecte urbanista en Cap del Govern de França i responsable dels Ateliers Projets Urbains al Ministère de l’Écologie, de l’Aménagement et du Développement Durable

Una vitalitat sense feblesa, per a quina ciutat?

Ens sorprendrà encara Barcelona després d’haver patit una transformació sense precedent? Quan parlem de Barcelona, parlem de grues arreu, obres, projectes, moviment. Però, per anar on i com? Aquest serà el tema del taller del 20 i 21 de setembre que intentarà també explorar la validesa del concepte de “noves centralitats” (Joan Busquets) que ha fundat el ressorgiment de Barcelona. Actualment, aquest concepte explora diversos tipus de centralitat: el pol transports (l’estació de l’AVE i el projecte de la Sagrera); el barri de les noves economies, el 22@, amb l’aposta inversa de situar-lo en el centre de la ciutat; el fòrum, centralitat lúdica i cultural; el Besòs i les seves centralitats de barri; la zona oest portuària, aeroportuària, la fira i les centralitats logístiques, etc.

Però la centralitat afecta també els projectes a la ciutat territori, segons un esquema que franqueja el relleu muntanyós per construir una espècie de ciutat xarxa, que no s’havia planificat forçosament així. I és fonamental ja que Barcelona s’ofega en els seus 100 km2 amb 1,6 milions d’habitants i sense una estructura intermunicipal. Un paral·lelisme amb París seria productiu a aquest respecte. Es tractarà doncs de debatre el paper de la ciutat de Barcelona com a centre d’una metròpoli que s’estén fins a 100 km més enllà dels seus murs.

Nous models? Barcelona ha basat la seva acció urbana sobre l’espai públic, aplicant un model “vuitcentista” en termes de formes urbanes, i la vitalitat dels espais realitzats advoca per un balanç positiu sobre aquesta elecció. Els seus projectes actuals privilegien una arquitectura singular, menys preocupada per les continuïtats urbanes. Barcelona cerca actualment models que organitzin l’espai públic amb més densitat, llibertat formal, un apropament divers de les funcions i dels programes, etc.

Sembla, en vista de l’exposició dels projectes de la ciutat recentment renovada (que el taller visitarà), que el repte seria trobar una relació entre els diferents projectes i donar-los sentit. Una actitud moderna que cerca la manera d’articular el rol creixent d’allò privat i la visió pública, oportunitats i vincles, projectes i plans, fets que es debatran durant el taller per explorar la nova via oberta per Barcelona i el seu nou alcalde, Jordi Hereu, elegit el juny de 2007.